divendres, 26 d’octubre del 2012

Psicologia de l'educació


En aquest primer mòdul hem realitzat una introducció al concepte de la psicologia de l’educació, la seva evolució al llarg de la història (és considerada una ciència molt recent) i les teories i autors més significatius.

En un primer moment ens podem plantejar la pregunta de què és realment la psicologia de l’educació? I què implica realment?

Considerem la psicologia de l’educació com a una ciència que estudia el comportament humà en relació a l’educació, en definitiva, tot el procés d’ensenyament-aprenentatge. Es tracta fonamentalment de com treballar les emocions (l’afecte, el vincle,...), la metodologia que s’empra a l’hora de motivar als infants, com resoldre els conflictes que sorgeixen en el dia a dia (alumne-alumne, mestre-alumne, família-mestre, mestre-mestre, ...), així com els reforços i estratègies emprades per aconseguir l’objectiu educatiu.

En aquest procés d’ensenyament-aprenentatge l’implicació de la família de l’infant és fonamental, així com la del mestre que també té bastant importància, ja que pot motivar tant als infants com a les seves famílies. Per aquest motiu és primordial una bona formació del professorat, la seva motivació i dedicació.

Un bon mestre ha de conèixer i reflexionar envers totes les teories educatives i fer-les seves, ha de ser capaç d’extreure els aspectes més importants de cadascuna i fer-la pròpia. Quantes més teories coneixem més recursos i estratègies tindrem, de totes elles n’hem d’extreure un aprenentatge positiu i tenir clar que és el que no volem aplicar de cada una d’ells. S’han de respectar sempre les necessitats de cada infant, no existeixen els grups homogenis i cada infant presenta unes particularitats que el fan únic.

Deixo aquest vídeo de la Fundació Fluir, de la psicologia positiva i educació (nens feliços, aules felices) que sintetitza breument i de manera molt gràfica els meus sentiments envers aquesta primera aproximació als objectius que ens marquem amb l’estudi de la psicologia de l’educació.






Aquesta reflexió és la síntesi de l’aprenentatge que aniré construint al llarg d’aquest primer quadrimestre per la meva futura docència.


dilluns, 15 d’octubre del 2012

Comencem!!!


Voldria començar amb un toc d’humor aquest bloc de l’assignatura de Psicologia de l’Educació que estic cursant amb tant de retard. A l’actualitat estic a quart curs de GEDI i per diversos motius la he anat deixant al no arribar als mínims desitjats en els terminis establerts. No ha estat per res especial, simplement perquè es tracta d’una assignatura fonamental dels meus estudis i no havia tingut prou temps per a poder dedicar-me com pensava que ho hauria de fer. Així que en el darrer quadrimestre penso atacar-la de valent i sortir-ne vencedora.

Imatge propietat de Creative Commons

Aniré nodrint aquest nou espai amb les meves reflexions, intentaré que aquestes siguin regulars i no deixar-les per última hora.

Bé, comencem!!!